El Bloc d'INEVAL

El Cos Ment Cor per 1a vegada a Vilanova

Anuncis

18/12/2014

És prou estrany que quan esmentes la paraula “salut” tothom pensi que potser estàs malalt. Aquest sol fet ja mereixeria que dediquéssim una estona a esbrinar què entenem per salut, i segurament quedaríem parats de les interpretacions tan diferents que existeixen.

 

Hi ha un concepte de salut, llegat dels segles XIX i XX, que té com a trets: 1) la creença que es pot actuar a nivell local, en una part del cos humà, sense tenir plenament en compte les interaccions amb la resta del cos, la psique i el conjunt de la Natura; 2) divideix les persones en pacients i metges, i atribueix el poder de guarir a aquests darrers, ja siguin oficials o “alternatius”; i 3) aquest poder els metges l’estan transferint cada dia més als fàrmacs, vacunes i altres productes de la indústria farmacèutica, que ja la gent veu com els principals agents de guariment, si s’exceptuen els cirurgians.

Però també hi ha una altra manera de veure la salut, que es va obrint pas de mica en mica en alguns ambients de la nostra vila. S’està tornant al concepte antiquíssim de la unitat de tot plegat: que l’home i la dona són indestriables entre ells, amb la societat humana i amb la Natura, són un sistema. La llei anomenada Principi de Le Chatelier, un científic que va viure del 1850 al 1936, diu que qualsevol acció sobre un sistema tancat genera una reacció oposada i idèntica (es diria que és una rèplica moderna de l’antiquíssima Llei del Karma, i potser ho és). Per tant, qualsevol acció sobre el sistema integrat per la persona i tot el seu entorn farà que reaccioni cercant mantenir el seu equilibri en tot moment; no és el més important si el problema es crea en l’individu o en el sistema a què pertany, perquè l’un influeix decisivament en l’altre i el que reaccionarà és el conjunt, no les parts. Com en un matalàs d’aigua, apretes per aquí i puja per allà. És per aquest motiu que actualment moltes persones veuen la salut com un tema holístic, que ras i curt es podria dir així: “si una persona no està saludable és que el seu entorn tampoc ho està”, i per tant “no pots arreglar una persona sense revisar també l’entorn en què es mou”, és a dir, l’individu en tota la seva complexitat, la parella, família, feina, amistats, casa, ciutat, alimentació, etc.

Aquest canvi de punt de vista es reforça quan un s’adona que la Natura s’ha dotat a sí mateixa d’increïbles mecanismes d’autoregeneració; ho veiem en les cues de les sargantanes, els braços de les estrelles de mar o les nostres ungles caigudes, que tornen a sortir sense fàrmacs ni cirurgia. No és estrany que aquestes consideracions facin augmentar la confiança en la capacitat del cos humà per a guarir-se a si mateix, al mateix temps que conviden a revisar el sistema en què un mateix està immers. Cal entendre que la perspectiva holística no implica menystenir la bondat dels metges i els beneficis de la medicina en qualsevol de les seves formes, que prou eficaces s’han mostrat. Passa que ja se sap que difícilment una mateixa metodologia serà capaç de resoldre qualsevol problema que se li posi al davant. També sol haver-hi acord en què l’àrea en què les teràpies holístiques són més útils és en la salut preventiva, és a dir, en fer que el cos sigui més resilient als impactes que el poden desequilibrar, ja es diguin virus, bacteris, esforços excessius o estrès.

Per exemple, una bona dona que ha parit tres criatures i ara no les pot abandonar (ni ganes), que tira endavant la família com pot perquè el marit és a l’atur i, a més, no l’ajuda gaire a casa… és candidata a emmalaltir d’una manera o una altra. En aquests casos, la força interior de la persona sol fer que aquesta mare no caigui malalta fins que vegi que els fills la campen per si mateixos, moment en què agafarà tots els mals que no s’havia permès abans. Un cas com aquest de “postposar la malaltia” és prou comú i conegut per fer comprendre que la salut és una cosa més complexa del que diuen els llibres. La medicina oficial només podrà intervenir en la senyora un cop ja hagi emmalaltit, quan és evident que la seva situació necessitava ajut abans, molt abans. Seria sorprenent que un metge de bona voluntat, en els deu o vint minuts que pot concedir al malalt, entengués l’origen autèntic d’aquella pneumònia. Els fàrmacs que receptarà no guariran aquelles ferides profundes, velles cicatrius de l’ànima, i després de la pneumònia vindrà una altra cosa.

Aquestes idees es van posar en pràctica al recent Cos Ment Cor, un esdeveniment insòlit que va tenir lloc a la Casa del Mar els dies 15 i 16 del passat novembre dins dels actes de celebració del conveni entre l’Ajuntament i ECOL3VNG, l’associació que gestiona la Turuta, la moneda social de Vilanova i la Geltrú. Prop de 200 persones hi van anar a escoltar conferències, fer tallers, rebre massatges i altres teràpies alternatives, tot ofert de franc pels millors especialistes de la comarca, llevat d’una simbòlica aportació voluntària per ajudar a cobrir les despeses del local. Per què de franc? Per publicitat? Els mateixos professionals no n’estaven segurs i ho van debatre, amb una conclusió d’allò més bonica: pel plaer de fer un regal als ciutadans, de veure tothom allà dins amb un gran somrís a la cara, i veure com se l’emporten a casa.

Si un es para a llegir la llista de teràpies i conferències que s’hi van fer ja és com un pessic de poesia o un cant a la diversitat: Remeis Florals de Bach, Seitai, Massatge Tibetà, Valors Ètics, Reiki, Prànica, Feng-Shui, Macrobiòtica, Sabó i Salut, Alimentació Conscient, Ioga Sèptima Direcció, Kinesiologia Holística, Entrenament Natural, Cosmètica Natural, Counselling, Ioga Nidra, La Planta de la Vida, Cercle de Percussió, Artteràpia, Meditació per la Pau, Chi Nei Tsang, Dansa Natural de l’Úter, Moviment Expressiu, Aigua Hidrogenada, Viatge Sonor, Risoteràpia, Dansateràpia, les 4 Claus de l’Èxit, PNL, Gestalt, Bioneuroemoció, Musicoteràpia, La Matriu de la Feminitat, Conflictes de Parella, i música, molta música i danses per acabar.

Tenim una societat emmalaltida per la crisi i per tants missatges negatius amb què ens veiem bombardejats dia sí dia també; el Cos Ment Cor ens hi ha plantat un benvingut missatge d’amor desinteressat.

Anuncis

Anuncis