Les tendències d’ara mateix

18/06/2016

Si volem conèixer el nostre futur, més val que aixequem la vista del mòbil i mirem més enllà, cap a les tendències que s’estan dibuixant en l’horitzó; allà s’hi endevina ja la silueta de les ciutats.

Sembla clara la dinàmica que hi ha en joc entre, d’una banda la globalització, obligada per la tecnologia, pels interessos dels conglomerats industrials i financers i pel desig de la gent normal, que se sent agermanada planetàriament, i de l’altra la necessitat de les persones d’empoderar-se i auto-organitzar-se, de pertànyer a col·lectius identitaris. Portat a casa això vol dir tenir una triple clara consciència que permet dir: “jo sóc jo”, “la meva cultura és catalana” i “sóc ciutadà/na del món”, tot alhora.

Els que tenen mal pronòstic són els estats intermedis, Espanya i companyia, que cada dia tenen menys sentit en un món que no vol fronteres, especialment no vol les d’unes elits que viuen del manteniment artificial dels caríssims estats del segle dinou, que es resisteixen a la Unió d’Europa. Totes les lleis del Congrés d’Espanya, de l’estat que ens costa globalment 4.000 eur a l’any a cada vilanoví, han de ser conformes a les normes prèvies del Parlament Europeu, que només ens costa 280 eur; potser que ens replantegéssim totes les estructures de govern.

A Internet no hi ha fronteres, per què n’hi ha d’haver per a la resta quan tot esdevé virtual?. No fa gaire un dels meus companys del Campanar explicava aquí que s’havia fet ciutadà d’Estònia per Internet. El que això significa, en el fons, és que Estònia té la mateixa poca corporeïtat que Espanya. D’aquí pocs anys riurem amb les declaracions dels polítics que avui ho xifren tot en la defensa d’Espanya, o de França, o d’Estònia. Les que són reals són les ciutats, les cases, els veïns i els seus mercats físics… i també el gran mercat global. Entremig hi ha ben poc que valgui la pena conservar, i com més lleuger a l’esquena i a la butxaca millor.

ciutats

Catalunya està maldant per tenir estat propi, és comprensible, o el tenim o desapareixem per a sempre, ofegada la nostra manera de ser en la marea immigratòria. Però potser podríem veure l’Estat Català com un macro-ajuntament: s’han omplert moltes pàgines sobre la Catalunya-ciutat, ja que el nostre petit territori és prou ben comunicat i integrat, com una gran àrea metropolitana. Oi que els que habitem la vegueria del Penedès sabem que la nostra vida seria ben diferent si no tinguéssim Barcelona al costat? De fet, Catalunya-ciutat encara seria modesta al costat dels monstres mundials que podem veure al gràfic, però l’assumpció que som una ciutat en un món de ciutats tindrà avantatges, com acabar amb la desagradable contraposició Barcelona versus Catalunya, ja que tot serà Barcelona i tot serà Catalunya, i deixarà de tenir sentit que el nostre ajuntament vilanoví estigui corcollat pel deute mentre altres ajuntaments tenen superàvits. Tots els “barris” d’una ciutat han de transvasar-se recursos per al millor funcionament comú.

Però cal seguir protegint els drets de les persones davant dels atacs omnipresents dels conglomerats industrials i financers, per això el futur podria assemblar-se al projecte que s’està forjant al sud d’Europa, d’un novíssim “Partit de les Ciutats”, impulsat per Ianis Varoufakis. D’aquí pocs dies vostè, quan vagi a votar, encara no trobarà la papereta del Partit de les Ciutats, no la busqui a la mesa… avui estem parlant només de les coses que segurament vindran.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s